perspectiva: /pəˈspɛktɪva/ substantiu.
- 1. L’art de representar objectes tridimensionals en una superfície bidimensional per tal de donar la impressió correcta de la seva alçada, amplada, profunditat i posició en relació els uns amb els altres.
- 2. Una actitud particular envers o una manera de considerar alguna cosa; un punt de vista.
Perspectives és un blog dins de la web. És una finestra de l’estudi oberta al món. Un espai on compartir coneixements i descobriments. On tenim la voluntat de plasmar de la manera més honesta possible la nostra manera de mirar el món i algunes notícies rellevants del que anem vivint.
És en la representació d’allò que mirem, sentim o escoltem on tenim la oportunitat de prendre una consciència superior de la nostra pròpia captació de la realitat. Considerem que tractar de representar i plasmar allò que els nostres sentits evoquen a la nostra ment i a la nostra ànima ens fa estar més connectats amb la vida i amb nosaltres mateixos. En l’esforç per explicar allò comprès o representar allò sentit és quan es pot tenir una major consciència d’un mateix i d’allò viscut. Si ens poséssim en la pell d’un camaró mantis (Odontodactylus scyllarus), descobriríem que la vida pot ser molt més acolorida del que estem acostumats. Des de la perspectiva humana un arc de Sant Martí pot ser extremadament bell, però si el miréssim amb els ulls d’un camaró mantis, seria sumergir-nos dins d’una obra d’art psicodèlica dels anys 70, sense necessitat de consumir cap tipus d’al·lucinogen. Una serp pitó veu el món en funció de la temperatura d’allò que observa. És fascinant, i alhora ens posa en el nostre lloc, prendre consciència del baixíssim percentatge de la realitat que ens envolta que som capaços de percebre. Ara imagineu-vos la inabastable tasca que suposa representar el món que percebem. Però si hi ha quelcom que diferencia els humans de la resta d’animals és justament la capacitat que tenim de representar allò
que som capaços de percebre. Ja sigui amb paraules, imatges, dibuixos, colors o notes musicals. L’aprenentatge de nous coneixements i descobriments, molt sovint és gràcies a que altres, que ens han precedit, han dedicat un temps en representar allò comprès o descobert per a que d’altres puguin seguir el camí iniciat. Per exemple, fins a l’arribada del Renaixement les pintures eren representacions poc realistes i planes. La mida de les figures en els quadres destacava el seu grau d’importància dins de la composició. Va ser gràcies, entre d’altres, a artistes i arquitectes com Filippo Brunelleschi i Leonardo da Vinci que varen començar a utilitzar la perspectiva com a art de representació de la percepció humana del món. Gràcies a la introducció de les matemàtiques en l’art es va poder representar la realitat d’una manera més fidedigna. Segurament per als contemporanis veure una pintura en perspectiva per primera vegada deuria ser pura màgia. De sobte els edificis semblaven tenir profunditat i els carrers s’estenien cap a l’horitzó. Les figures importants ja no eren les més grans sinó les que es col·locaven més a prop del punt de fuga. Cap on es focalitzava la vista. A partir d’aquí els que van venir després s’esforçaren per anar millorant la tècnica i acostar-se tant com podien a representar la realitat de la maera més fidedigna possible. No va ser fins a la segona meitat del segle XIX que l’obra dels grans pintors impressionistes varen representar una revolució en el món de l’art i varen marcar un nou camí, obrint la porta a futures evolucions de l’art modern fins als nostres dies. Després de 4 segles evolucionant la tècnica i segurament amb el naixement de la fotografia, la representació d’un instant ja no representava un gran desafiament. Renoir, Degás o Monet varen centrar-se en representar la llum canviant en un món en constant moviment. Així doncs, cal recordar sempre que existeixen innombrables maneres de veure i entendre el nostre entorn. I tot i així, estic plenament convençut que encara n’hi ha moltes més de representar-lo. Des d’aquest blog tan sols aportem una perspectiva més.
